|
|
|
|
MISSIÓ El març del 1985 es va fer el primer intent -i fallit- per crear un centre d'estudis que s'ocupés dels assumptes dels sis municipis que havien format part de la Baronia de Cabassers, sota el domini del bisbe de Tortosa, des del segle XIII fins a l'abolició dels drets senyorials al XIX. El promotor de la idea era mossèn Joan Masip i Franch, fill de Cabassers (de Cal Morell), que va aglutinar 35 persones com a socis fundadors i va redactar uns estatuts. Els encapçalava d'aquesta manera: "La Baronia de Cabacés, Margalef, La Bisbal, La Figuera, La Vilella de Baix i Lloà ha format una unitat si més no al llarg de vuit cents anys, que han acumulat una riquesta d'art, història, costums, lleis, que han fet unes persones. Tota aquesta riquesa mereix ésser estudiada, inventariada, conservada, coneguda, promoguda". Per motius que desconeixem, aquest projecte no es va arribar a materialitzar mai, i va quedar oblidat en un calaix. Fins a finals del 2011, quan es va posar en marxa, ara ja sí definitivament, el Centre d'Estudis de la Baronia de Cabassers. Tots els pobles que van formar part d'aquesta antiga Baronia ocupen la part noroccidental d'El Priorat, però des de la perspectiva històrica tenen ben poc a veure amb la resta de la comarca. De moment, pertanyen a la Diòcesi de Tortosa, mentre que la resta d'El Priorat queda inclòs a l'Arquebisbat de Tarragona (a excepció d'el Molar, el Masroig, Guiamets, Marçà i Capçanes). I això no és de casualitat, sinó que respon a la pròpia configuració inicial de les divisions territorials fruit de la Reconquesta. Quan la nostra terra va ésser alliberada del jou islàmic pels gloriosos exèrcits croats de Ramon Berenguer IV, el 1149, Cabassers fou donat pel comte-rei als monjos guerrers de l'orde de Premontre perquè hi fundessin un monestir, però als pocs anys els monjos van abandonar la fundació i van donar el lloc al bisbe de Tortosa. Des d'aquest moment, els destins de Cabassers queden indissolublement lligats a la càtedra tortosina. Cabassers va actuar d'aglutinant, i el bisbe va anar rebent més donacions territorials fins que, al 1200 i amb la inclussió de Margalef al seu domini, el senyoriu es transformava en Baronia i establia a Cabassers la capital administrativa. Mentrestant, el Priorat de Scala Dei (d'on pren el nom la comarca actual) agrupava els municipis de Gratallops la Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i la Vilella Alta. Falset, Marçà, Siurana i Ulldemolins pertanyien a la Baronia d'Entença. Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella eren dominis de la Baronia d'Escornalbou. Albarca i Cornudella pertanyien al Comtat de Prades (que més tard, el 1321, va absorbir la Baronia d'Entença quan va morir el baró Guillem d'Entença i de Montcada, i la baronia fou integrada al comtat, de senyoria reial). El Molar tenia el terme repartit entre la Baronia de Garcia i el Priorat de Scala Dei, i al 1156 Ramon Berenguer IV l'acabà lliurant al domini del monestir de Poblet. I Bellmunt depenia de l'Arquebisbat de Tarragona, fins que el 1218 l'arquebisbe Aspàreg de la Barca cedí als cartoixans de Scala Dei els delmes i les primícies del lloc. Tota aquesta disparitat ha resultat en ideosincràsies molt diferents entre els municpis de la comarca d'El Priorat, la qual cosa l'enriqueix sobremanera. El fet d'haver estat englobats en un o altre domini feudal els ha definit d'una manera molt específica, i només mitjançant l'estudi de les seves característiques podrem arribar a definir projectes de gestió cultural capaços de cobrir les necessitats del territori i de promoure'l adequadament. No podem renunciar a la nostra història i associar "Priorat" només a la cartoixa de Scala Dei. Hem de conèixer el transfons de la comarca, i en el cas de la Baronia de Cabassers hi trobem un element aglutinador que agermana sis municipis que van afrontar junts set-cents anys d'història. Set segles no poden caure a l'oblit així com així. Des del Centre d'Estudis de la Baronia de Cabassers no només volem estudiar aquest passat, sinó ajudar a dissenyar el futur. Hi ha molta feina a fer: disposem d'un patrimoni arquitectònic riquíssim que cal catalogar i protegir (de vegades, fins i tot restaurar); d'uns fons documentals que necessiten ser inventariats, digitalitzats i posats a la disposició dels investigadors; d'uns jaciments arqueològics que cal excavar; d'una riquesa col·lectiva, en definitiva, que cal conèixer, estudiar i difondre. Només així podrem fer-nos un lloc destacat dintre de l'avorrit igualitarisme de la globalització. Com sempre ha passat, per afrontar el futur hem de conèixer el passat.
|
SUMARI |